Corpus del patrimoni culinari català
Institut Català de la Cuina
RBA, Llibres.
Barcelona, 2011
Per això, els "productes de la terra" i les cuines locals comparteixenuna complexitat que es deriva de referir, simultàniament, a pràctiques i tècniques, d'una banda, i a la identitat, als llaços afectius i a les preferències gustatives en un context de patrimonialització generalitzat, de l'altra. (p.16)
La reproducció de cada plates pot fer gràcies a un recurs mnemotècnic que consisteix en la descripció dels processos necessaris per crear-lo: la recepta. Convertits els procediments en llenguatge, aquests, a més de recordar-se, es poden transmetre ja sigui oralment o mitjançant l'escriptura. Tradicionalment, la cuina popular, la casolana, s'ha trasmès sobretot per via oral, gairebé sempre de mares a filles (p.17)
Així, la cuina catalana té una important tradició bibliogràfica de receptaris que arrenca a mitjan segle XIV amb el Llibre de Sent Soví, i que va reflorir, després d'una etapa de decadència, cap al 1870, amb la Renaixença.
Molts d'aquests receptaris han codificat la cuina popular coetènia. D'aquest ampli conjunt, esmentarem tan sols alguns de clàssics, com La cuynera catalana, La teca o Sabores.
Els participants en el debat [...] van proposar un objectiu mes modest i realista: l'elaboració d'un catàleg exhaustiu dels plats pertanyents a la cuina tradicional
