El grup de recerca sobre “Llengua, cultura i identitat en l’era global” reuneix recercadors de diverses disciplines dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC per tal d’estudiar qüestions d’identitat a partir de treballs interdisciplinaris dins els camps de la sociolingüística, els estudis culturals, la història, la filosofia i els estudis literaris.
Un parell de cops l'any fem un seminari obert on presentem i debatem les recerques en curs amb l’objectiu de compartir treballs i anar desenvolupant la perspectiva interdisciplinària del grup. És un acte obert a estudiants i investigadors d’aquests camp i és gratuït; però cal informar prèviament de l'assistència (aportant el DNI, ja que el demanen per accedir als edificis de la UOC).
Sala Terrassa de la UOC (Av. Tibidabo 43)
Divendres, 24 de febrer de 2012
9,45 a 15 h
Programa (presentacions de 15 minuts, seguides de debat de 15 minuts)
Joan Pujolar: Els nous parlants en l’àmbit laboral
Maite Puigdevall: Els nous parlants, el camp i la ciutat
Anna Titus: L’arxiu i la construcció de les identitats femenines: el cas del Centre Francesca Bonnemaison
Laura Solanilla: El concepte de museu nacional
descans i bunyols. Hi haurà cafè en la mesura que els participants aportin material: termos, bosses de sucre, potets de llet, gotets, etc. A veure si ens acostumem als nous règims d'austeritat:)
Jaume Claret: L’autoreinvenció de Tarradellas
Josep-Anton Fernàndez: Autobiografies polítiques entre la resistència i la normalització
Joan Fuster: Jaume Lorés i el concepte d’ideologia marc
Jaume Subirana: Batejar carrers, imaginar països
Miquel Strubell: Polítiques d’integració lingüística (excusa presència)
Josep-Anton Fernàndez. Autobiografies polítiques entre la resistència i la normalització
Cal fer una anàlisi sistemàtica del pas del resistencialisme a la normalització a Catalunya i analitzar les
funcions del passat en la cultura catalana contemporània
Dictadura com a parèntesi en la cultura catalana --> enllaç als temps abans de la guerra
També contemplar els discursos sobre la identitat personal que s'articulen sobre el relat històric espanyolista (Pericay, Espada, Boadella)
Dues vessants:
- processos d'institucionalització
- discursos de la construcció de la identitat
Gent que prové d'un habitus activista, es transformen en professionals a partir dels 90's
CronotopsCom s'articula el relat personal amb el relat polític? Es construeix una "sutura" en el relat històric per obviar l'antagonisme --> en el nostre cas la sutura obliga a ometre la guerra civil
Per Pla, Foix i Sagarra, la GCE és incompatible amb una construcció nacional
Joan Fuster: Jaume Lorés i el concepte d’ideologia marc
Cal substanciar els concepte de "resistencialisme" i "normalització"
El concepte "d'ideologia marc" prove de dos textos de Jaume Lorés (1980, 1985)
Lorés fa el primer intent seriós d'explicar el pujolisme --> el catolicisme és un element estructurador de la societat catalana
La Generació Ortega creia en els valors de Llibertat, Nacionalisme i Justicia social
Defensa la dissolució de la ideologia els anys 80's, per
- la competència democràtica
- la feblesa teòrica i ideològica del món resistencial,
- el post 68 i la fi de les certeses consolidades
L'any 1984 no queden punts de referència comuns d'oposició al franquisme
La ideologia marc la compon:
- La llibertat (marxisme il·lustrat / catolicisme il·lustrat
- El nacionalisme --> amb una idea historicista de Catalunya
- La Justícia social --> tant la il·lustració católica com la marxista abracen la justicia social donada per l'opulència dels anys 70.
