Slowfood

Idees a explorar:

• Una de las cosas fundamentales es que nosotros hablamos de ecología, de biodiversidad, de la pérdida del contacto con la tradición culinaria como parte de nuestra cultura.
• Como hemos perdido el contacto con el sentido común gastronómico, porque todo nos viene impuesto por las grandes industrias que gastan una fortuna en mensajes publicitarios, no somos conscientes de lo manipulados que estamos. Hay vías interesantes, por ejemplo ser miembro de una cooperativa, comprar por Internet…
• En España vivimos la mentira de que comemos bien. Vivimos en la mentira más absoluta. Se comía bien, pero hemos perdido el contacto con la dieta mediterránea. Nos hemos americanizado mucho. ¿Es comida mediterránea tomar una ensalada hecha con lechuga iceberg y zanahoria de lata? Hemos perdido las raíces. Hace un tiempo se publicó que uno de cada cuatro niños nunca había comida una naranja entera en su vida ¿¡Cómo podemos hablar de dieta mediterránea!? ¡Si tenemos el índice de obesidad infantil más alto de Europa!

http://www.lavanguardia.com/vida/20121030/54353630588/slowfood-espana-mentira-comemos-bien.html

http://slowfood.es/

Corpus del Patrimoni culinari català

Corpus del patrimoni culinari català
Institut Català de la Cuina
RBA, Llibres.
Barcelona, 2011

Per això, els "productes de la terra" i les cuines locals comparteixenuna complexitat que es deriva de referir, simultàniament, a pràctiques i tècniques, d'una banda, i a la identitat, als llaços afectius i a les preferències gustatives en un context de patrimonialització generalitzat, de l'altra. (p.16)

La reproducció de cada plates pot fer gràcies a un recurs mnemotècnic que consisteix en la descripció dels processos necessaris per crear-lo: la recepta. Convertits els procediments en llenguatge, aquests, a més de recordar-se, es poden transmetre ja sigui oralment o mitjançant l'escriptura. Tradicionalment, la cuina popular, la casolana, s'ha trasmès sobretot per via oral, gairebé sempre de mares a filles (p.17)

Així, la cuina catalana té una important tradició bibliogràfica de  receptaris que arrenca a mitjan segle XIV amb el Llibre de Sent Soví, i que va reflorir, després d'una etapa de decadència, cap al 1870, amb la Renaixença.
Molts d'aquests receptaris han codificat la cuina popular coetènia. D'aquest ampli conjunt, esmentarem tan sols alguns de clàssics, com La cuynera catalana, La teca o Sabores. 

Els participants en el debat [...] van proposar un objectiu mes modest i realista: l'elaboració d'un catàleg exhaustiu dels plats pertanyents a la cuina tradicional