26.2.12

Comunitats imaginades/ Anderson


Seminari de lectura 1
29 de febrer de 2012

Anderson, Benedict (2005). Comunitats imaginades. Reflexions sobre l'origen i la propagació del nacionalisme. Catarroja / València: Editorial afers, Universitat de València


Introducció (pp 19- 26)
La memòria i l'oblit (pp 215 - 235)



Idees clau
  • El nacionalisme no és una ideologia sinó un fet antropològic que te uns condicionants materials de possibilitat
  • El nacionalisme és un fenomen propi de la Modernitat, fill de les Revolucions. Existeixen avenços tecnològics que l'afavoreixen: 
    • Aparició de la impremta i alfabetització de la població
    • Aparició de la premsa 
    • Aparició de la novel·la
    • Aparició del rellotges personals
  • El marxisme sempre ha tingut una relació problemàtica amb els nacionalismes (trenca la idea de comunitat dels pobles)
  • El concepte d'invenció no és sinònim de falsedat, sinó de creació
    • Ficció: és la construcció narrativa de la veritat
    • Mentida: és l'absència de veritat
  • El nacionalisme no és ecumenista (no aspira a la universalitat, sino que es circumscriu a un territori/ grup/ comunitat delimitat)
  • Al contrari que els imperialismes antics que ho eren per necessitat (expansió demogràfica, accés a recursos alimentaris...) l'imperialisme modern no es mou per necessitat
  • La "nació" es la familia dels vius i dels morts


Influències
Filosofia de la Història de Walter Benjamin --> concepte de temps cíclic / lineal

Tres moments per entendre el naixement dels nacionalismes al XIX:
    • Primera generació il·lustrada (base catòlica i kantiana)
    • Romanticisme (Herder). El moviment romàntic apel·la a la legitimitat i a la idea de "despertar la morta viva"
    • Segona generació il·lustrada --> assumpció idea "nació"
Les tres paradoxes del nacionalisme:
  • L'objectiva modernitat de les nacions als ulls de l'historiador contra la subjectiva antiguitat d'aquestes per als dels nacionalistes
  • La universalitat formal de la nacionalitat com a concepte sociocultural (en el món modern tothom té i ha de tenir una nacionalitat, a l'igual que hom té un gènere) contra la particularitat irremeiable de les seves manifestacions concretes, de manera que, per definició, la nacionalitat "grega" és sui generis
  • El poder polític del nacionalisme contra la seva pobresa filosòfica, per no dir incoherència (no existeixen grans "pensadors" del nacionalisme)

Definició de nació
Comunitat política imaginada com a inherentment limitada i sobirana
    • comunitat: la nació sempre es concep com una companyonia profunda i horitzontal
    • imaginada: perquè es impossible arribar a conèixer la major part de la resta dels seus compatriotes
    • limitada: Fins i tot les més grans, tenen unes fronteres finites, darrera les quals trobem unes altres nacions
    • sobirana: va néixer en una època en que la Revolució i la Il·lustració estaven destrossant la legitimitat del reialme per voluntat divina, jeràrquic i dinàstic

Ressenya de Comunitats imaginades

Further research
El nostre objecte d'estudi és la cultura catalana dins del període del resistencialisme i la normalització --> cal definir el nacionalisme en termes temporals i de dicotomies:
  • continuitat / ruptura
  • record / oblit
  • selecció / omissió 
  • paral·lelisme / simultaneïtat